Hoc non frangit ieunium... (i algún somriure)
Vida plena? Plena vida?..respiro en buits ben plens.
dimarts, 29 de setembre del 2009
diumenge, 27 de setembre del 2009
Itinerari, destí, camí: l'art.
Art.
Art contemporani.
Contemporaniament.
Croma.
Inintel·ligible.
Atracció abstracte.
Perfecció abstreta.
Ècfrasi dels meus dies.
Art.
Art contemporani.
divendres, 25 de setembre del 2009
"Per això és tan important deixar marxar certes coses. Amollar-les. Despendre-se'n. La gent ha de comprendre que ningú no juga amb les cartes marcades: de vagdes guanyem, de vegades perdem. No esperis que et tornin res, no esperis que reconeguin el teu esforç, que descobreixin el teu talent, que entenguin el teu amor. Tanca cicles. No ho facis per orgull, incapacitat ni supèrbia, sinó perquè això, simplement, ja no encaixa a la teva vida. Tanca la porta, canvia de disc, neteja la casa, treu-te la pols. Deixa de ser qui eres i transforma't en qui ets"
Paulo Coelho, El Zahir
* (Pausa)
... xiuxiuejava quan ja marxava del port, l'aigua i la lluna a tocar, i de fons les últimes havaneres.
dilluns, 21 de setembre del 2009
diumenge, 20 de setembre del 2009
-20 de setembre-
Havia de ploure avui.
Recorro els meus espais amb subtilesa. No he de dir adéu a res, però no es fàcil marxar de casa, ni tan sols en les condicions que jo ho faig. Els rituals se’m donen bé, perquè negar-ho. I per això col•loco damunt de cada objecte, mur, secret o disfressa...l’íntim pacte de la mirada que empara. Ja fa temps que no sóc la mateixa, i segurament ja faig tard en marxar, però què voleu, si d’una banda he viscut enamorada esperant, i de l’altre em feia petita i poruga.
...i ara marxo. Empaqueto llibres i espelmes, jo sóc així de ridícula... i aquestes són les coses importants; el té i les capses, tots els jerseis d’hivern que enyoro, les pintures, els collarets que no penso mai en posar-me, les llibretes... les plenes i les buides, els records que no he cremat, els cd’s amb noves bandes sonores, l’espai buit per omplir, i moltes, moltíssimes ganes d’omplir tots els recipients d’aigua freda.
Tinc por. I ganes. I por. I moltes ganes. I il•lusió. I també alegria. I encara més ganes. I poc més de por.
...i quan penso que ho havíem de fer plegades, em fa pena, perquè hagués estat bonic. Però m’adono que ho faré sola i em desborda l’orgull i l’imaginació. Donarà per tant aquesta nou racó. Donaré per tant.
Ja no plou. Ploro...
...i em sento bonica.
Excessos d’aigua.
Recorro els meus espais amb subtilesa. No he de dir adéu a res, però no es fàcil marxar de casa, ni tan sols en les condicions que jo ho faig. Els rituals se’m donen bé, perquè negar-ho. I per això col•loco damunt de cada objecte, mur, secret o disfressa...l’íntim pacte de la mirada que empara. Ja fa temps que no sóc la mateixa, i segurament ja faig tard en marxar, però què voleu, si d’una banda he viscut enamorada esperant, i de l’altre em feia petita i poruga.
...i ara marxo. Empaqueto llibres i espelmes, jo sóc així de ridícula... i aquestes són les coses importants; el té i les capses, tots els jerseis d’hivern que enyoro, les pintures, els collarets que no penso mai en posar-me, les llibretes... les plenes i les buides, els records que no he cremat, els cd’s amb noves bandes sonores, l’espai buit per omplir, i moltes, moltíssimes ganes d’omplir tots els recipients d’aigua freda.
Tinc por. I ganes. I por. I moltes ganes. I il•lusió. I també alegria. I encara més ganes. I poc més de por.
...i quan penso que ho havíem de fer plegades, em fa pena, perquè hagués estat bonic. Però m’adono que ho faré sola i em desborda l’orgull i l’imaginació. Donarà per tant aquesta nou racó. Donaré per tant.
Ja no plou. Ploro...
...i em sento bonica.
Excessos d’aigua.
divendres, 18 de setembre del 2009
-setembreblau-
Ja no queda res del fantasma poruc de l'agost,
que ni prenia el sol.
Els dies s'acaben més d'hora,
la nit fa les paus amb el món.
Fa dies que vam ser setembre,
que varem deixar d'hivernar.
Tampoc dormim.
Sitges té, ara, més colors.
Barcelona té més noms.
Sé querer.
Esto es lo que sé.
Poco.
Un poco.
Sin ser demasiado interesante, quiero.
dijous, 17 de setembre del 2009
dimarts, 8 de setembre del 2009
Expo al cccb sobre la història del jazz i com ha contribuit a modificar i transformar altres disciplines com la pintura, la fotografia,...
Un tram d'imatges que tenen música per si soles, i alguna fotografia de blancs i negres, en negre i blanc. Música, música, música...
Abans del set, després del set...dos bons dies, i... un altre dia set enmig, de llunes desorganitzades. D'aquells bonics, estranys, meusmeusmeus.
dilluns, 7 de setembre del 2009
diumenge, 6 de setembre del 2009
incís de festa major
1... he plegat.
2...còctel...
3...embaixada eugemeniana a bredacity!
4...lluna quasi plena.
5...sopar, ...
6...la pegatina!
7...tu?
2...còctel...
3...embaixada eugemeniana a bredacity!
4...lluna quasi plena.
5...sopar, ...
6...la pegatina!
7...tu?
divendres, 4 de setembre del 2009
dijous, 3 de setembre del 2009
tarda d'aigua
És poc original el que dic avui,
res més que una tarda poc clara
i testos i plantes que encara no puc regar.
Frego amb el teu buit, el de sempre.
Aquell de quan hi eres.
No hi queda massa bé en el perfum del migdia,
però el temps fa passos i et retires.
Ja no sóc jo, ja som setembre... t’explicaria.
De fet, és per tu que he canviat,
i m’he col·locat davant els meus jardins sense podar.
Tot és més arreglat ara.
I fa olor, a roses que han de néixer.
De la teva mà vaig conèixer quines eren les petiteses més grans,
sense tu m’hi dedico de ple.
I es fa vespre... i toca regar.
res més que una tarda poc clara
i testos i plantes que encara no puc regar.
Frego amb el teu buit, el de sempre.
Aquell de quan hi eres.
No hi queda massa bé en el perfum del migdia,
però el temps fa passos i et retires.
Ja no sóc jo, ja som setembre... t’explicaria.
De fet, és per tu que he canviat,
i m’he col·locat davant els meus jardins sense podar.
Tot és més arreglat ara.
I fa olor, a roses que han de néixer.
De la teva mà vaig conèixer quines eren les petiteses més grans,
sense tu m’hi dedico de ple.
I es fa vespre... i toca regar.
nit d'estiu
Ja no era la música la que em feia moure...podia sentir el ritme del teu cor cada vegada més fort, més intens, fins i tot dos metres lluny. Era capaç de seguir-lo, modular-lo, fer-lo meu, perquè si una cosa tenia clara era que jo, aquella nit, era capaç de canviar-lo.
Aquell so, to, freqüència...més lluny, no tant,... Només era qüestió d'uns moviments, una carícia i potser ja seria imparable, fins a desbocar-se, però em contenia. Et sabia la teva mirada rere meu, fins i tot podria arriscar-me a endevinar en quina direcció miraven els teus ulls, ...com de boja em tornaven els teus ulls. Però no en devies tenir prou perquè seguies insistint. I jo, jo seguia allà...ballant, fent ús del que desitjaves tenir entre mans. Perquè sabies que fins que jo no volgués, fins que no caigués com solen caure totes quan les mires així, hauries de lluitar amb el pensament, utilitzant els teus silencis i serietat provocativa, i imaginant-te que com totes, aquella nit acabaries tu portant el ritme.
Vaig somriure quan em vaig imaginar el que estaves imaginant, potser no era massa diferent del que passava sempre...la història, i amb ella la nit, acabava amb un simple orgasme a la part de darrere del teu cotxe, però no, jo em mereixia molt més que l'esquifit espai que tenia el teu 106.
Aquell so, to, freqüència...més lluny, no tant,... Només era qüestió d'uns moviments, una carícia i potser ja seria imparable, fins a desbocar-se, però em contenia. Et sabia la teva mirada rere meu, fins i tot podria arriscar-me a endevinar en quina direcció miraven els teus ulls, ...com de boja em tornaven els teus ulls. Però no en devies tenir prou perquè seguies insistint. I jo, jo seguia allà...ballant, fent ús del que desitjaves tenir entre mans. Perquè sabies que fins que jo no volgués, fins que no caigués com solen caure totes quan les mires així, hauries de lluitar amb el pensament, utilitzant els teus silencis i serietat provocativa, i imaginant-te que com totes, aquella nit acabaries tu portant el ritme.
Vaig somriure quan em vaig imaginar el que estaves imaginant, potser no era massa diferent del que passava sempre...la història, i amb ella la nit, acabava amb un simple orgasme a la part de darrere del teu cotxe, però no, jo em mereixia molt més que l'esquifit espai que tenia el teu 106.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)