Klimt i Margaret McDonald?

Blancs creuaments artístics,
formes orientals
potser l'amor capbussat.

taques

El món està fet de taques de colors. Es mouen en pack
Interactuen.
Freguen.

Es freguen.. els tons, les línies, i també els colors.

Som policromes autònoms. Alguns monocromàtics estàtics. I amb fons per a tots els gustos.
El que faig ara, també, és crear color.
Sobreposo un color, el negre, damunt l'existent. De manera més o menys regular.
Amb unes formes concretes que esdevenen símbols.

Una direcció... i només colors.

Repte 1

Instruccions: fer un sonet a partir del poema l'Estranger de l'Spleen de París, de Baudelaire. (...potser m'ha sortit massa teu).

Parlem d'allò que se'ns nua pels dits

quimeres de fum i actes de cera,

aigües abruptes fent polseguera

que enceguen els ulls deixant-los humits.

Camins que fugen dels somnis ferits

quan en la plenitud sencera,

passatges d'una vida que era

potencia de tintes i alguns escrits.

... i ara marxo, o això és el que diuen.

M'evito i deixo de ser fugaç.

Dibuixo núvols que tan sols plouen

recrean-te la tempesta capaç

de buidar-te i omplir-te. I es mouen

tots els cels dins teu pel meu ser voraç.

nitdedissabte

No tinc clar quant de temps feia.

Dormir amb companyia masculina no és mai res rutinari, pel que fa a mi clar. També feia molt de temps, és cert, que no m'abandonaven a les cinc i poc del matí per anar a esmorzar amb els amics... ja ni em pregunto si és tenir molta barra o tan sols és un tret més de la biologia de qualsevol mascle.

La veritat és que els pràmbuls van estar bé... un whisky amb gel, una conversa entretinguda (un xic egocentrica tot s'ha de dir.., però a mi ja m'anava bé escoltar), i unes rialles sota els llençols d'un llit que no sé si és molt o poc nostre.

En el fons... no pretenia trobar res més, no em va sobrar res, i pel que em podia faltar... ja sé on trobar-ho.

De fet... volia preguntar-te... quan repetim?

(...ricpersotaelnas..)

La millor portada!

Haureu d'anar enrere fins a trobar la portada...

http://quiosc.elpunt.cat/Quiosc.php?do=mostrarHemeroteca&edicio_codi=EL9BCNEL9&data=2009-10-03&pagina_actual=19

...genial!

octubrevermell

Octubre, de fons vermell,

de cadires de vímet,

i el mateix to d'algún bosc.

Fred i calor de traspàs

en alguna cambra closa.

Veus trencades i càlides

que parlen d'allò què volen saber.

D'allò que ja deien,

l'octubre passat.

La comoditat del dormir tendre,

a prop... tan a prop

com podrem permetre'ns.

Treuràs la manta envellutada,

i abrigaràs l'encaix que es redueix.

S'enfosquiran els vermells,

fins a magentes, granates, morats.

I s'ataronjarà,..., en l'albada distreta

i en algún groc absurd.

Serà la rutina la que encaminarà

dreceres, ... i potser,

deixaré temps per una pausa,

breu, prop de l'aigua moguda.