tag:blogger.com,1999:blog-85814495084404533682024-02-19T10:19:16.080+01:00aigües..a glops lentíssims beus el licor d'aquesta tarda tranquil·la.diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.comBlogger294125tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-80753508916506279412019-01-19T16:30:00.001+01:002019-01-19T16:30:54.636+01:00Es pot tornar?diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-59185698203213588462015-01-14T13:07:00.002+01:002015-01-14T13:09:11.505+01:00Una habitació pròpia<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">No podrà ser
aquella escriptora<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">si no té una
porta per tancar-s’hi a dins<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">i sap ser valenta
per quedar-s’hi fins<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">haver-se buidat
en l’hora darrera.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Un espai propi
del que n’és senyora, <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">on pugui cercar
de la ment els camins<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">deixant fora
impertinències i verins,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">i a qui la veu
com un animal de fira.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Cinc centes
lliures a l’any faran falta<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">i fer les paus
amb la pròpia història.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">No serà fàcil
seguir cada pauta,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">i ser tenaç per
arribar a la cúria<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">d’aquelles que
han sabut ser de la pasta</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">de qui no té por
a ser memòria. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">...pensant en V.W</span></div>
diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-13380307174672374282014-06-27T12:55:00.000+02:002014-06-27T12:55:35.015+02:00replecs
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Abans d’enfrontar-se a ell mateix hauria decidit avorrir-se,
amb qualsevol cosa, fins a l’esgotament. Deixaria caure el cos i l’ànima damunt
qualsevol superfície més o menys estable, ni tan sols còmode, i es replegaria
intencionadament cap endins. Com si a dins hi dugués alguna cosa interessant on
parar-s’hi. Però això poc importa si els altres no saben què hi troba un allà
dins. Ell ho faria veure. A la manera dels savis o de les persones interessants
que sempre trobaven un moment per escoltar-se a si mateixos. Només que ell<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’únic que sentiria seria el rebuig dels seus
budells a la posició de replegament. I una sensació d’angúnia i fàstic a tot. <o:p></o:p></span></div>
diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-2092075151840558112014-02-26T13:24:00.000+01:002014-02-26T13:24:15.469+01:00despertar<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Sentir que el cos reacciona. Que la vida torna a córrer per
les venes. No cal obrir els ulls, ni fer cap moviment. L’univers t’insufla un
nou dia al cos. Ho saps. Saps que pots moure’t i aixecar-te, o tornar-te a
dormir, tan és. Tens el matí ficat dins, el dia, la llum. L’escalfor de totes
les certeses et provoca un calfred. Ets viu. Potser és massa d’hora i encara no
tens totes les forces que et calen. L’únic important és sentir-te despert uns
segons, ja no hi ha retorn. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Et saps viu, despert, sense més. Saber que l’instant de la
nit ha passat, uns segons, i la vida ha tornat. Acceptar que no importa on fossis
totes aquestes hores passades, totes aquestes vides intuïdes. Sents bategar la
pell, l’escalfor d’un matí prou lent. Has tornat, sense haver dit que si
enlloc, ni a ningú. Una evidència interna, cap pausa. Fins i tot aquest
alentiment és un tren precipitat. Només un altre matí sense preguntar-te si
vols tornar a deixar entrar la vida.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-50095121173372263352014-02-26T13:19:00.000+01:002014-02-26T13:19:18.731+01:00apuntes
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Encontrar
la verdad en medio de una maraña de intenciones e ideas. Todos con la suya a
cuestas intentando que compartas su carga. Día y noche, hora tras hora,
buscando algo, aquello que parece estar escondido, y me apuesto algo que está a
la vista. Está de moda decir que lo llevo dentro, pero dentro dónde? Dónde
tengo que mirar? Yo palpo y tu guías? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Es
que no sé porque rincón empezar. Que idea hay que descuartizar y en que me
tengo que fijar. No sé nada de la vida, nada en absoluto, y sin embargo cuando
salgo por la puerta pongo cara de experta y ellos lo creen. Hablo de belleza y
de arte, de modos de vida y literatura, de política y antropología, y de todo,
y de mucho. Me vacío así de lo que me sobra, porque en todo ello no hay
respuesta. No hay nada. Nada que decir que tenga valor alguno, que sirva de
algo, que ayude a saber de qué va todo esto.</span> <o:p></o:p></span></span></div>
diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-73641788720538044572013-07-03T18:33:00.002+02:002013-07-03T18:34:33.877+02:00matins<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">provo d'empassar-me'l d'un glop aquest mar, és molt d'hora i ningú ho veu. tombo amants mandrosos que es lleven massa tard amb tots els drets per davant. vull sempre... més aigua, menys sal. aquest matí la mar. amb ritme etern. el mateix soroll, ara, sense crescuda.</span></div>
diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-75799881401200163132013-05-16T13:36:00.002+02:002013-05-16T13:36:57.715+02:00<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Rajos, lents, entren,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">pujen paral·lels a la pell, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">peus, cames, sexe,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">ventre, pits, boca,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">... i respiro.</span> </div>
diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-2471723753713653452012-12-27T14:48:00.001+01:002012-12-27T14:49:13.048+01:00<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Una vez
los junté (él + ella) <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">A dos
metros<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Hubiera
sido pretencioso ponerme en medio<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">(con mi
fantasma bastaba)<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Se creían
infelices<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Por no
poseerme <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Por no
dormirme<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">(alguien
debería haber visto que la infeliz era yo)<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Yo debía
partirme en dos<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Debía contar
el tiempo y el dinero<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Huir de
la paranoia de quién no estaba<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">(los
fantasmas eran ellos)<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Yo sólo
correteaba<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Sin hacer
feliz a nadie<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Él creyó,
hace tiempo, que tendría suficiente<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Ella no
entendió nunca que podía amar a otro<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Si se
conocieran… me olvidarían<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Eran perfectos.
<o:p></o:p></span></span></div>
diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-88698711195089330252012-11-09T11:56:00.004+01:002012-11-09T11:56:37.126+01:00El sexe heterosexual pot ser molt egoïsta. <br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<em>Els homes poden ser molt generosos.</em> </div>
diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-59036970427863964322012-09-10T19:18:00.002+02:002012-09-10T19:18:43.673+02:00setembres
<br />
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Passejava sola per aquells carrers desordenats sense
fixar-se en res, la vida...o les passes l'havien portat fins allà segurament
per qüestió d'atzar. I com les cases amuntegades que la rodejaven , no trobava
sentit a res, només pensaments que anaven i venien d'una vida que volia
treure's de sobre. Dins la seva ment s'estava duent a terme una batalla entre
els sentiments, emocions, idees...i semblava que guanyaven les contradiccions.
Només desitjava buidar-se, de tot allò que li feia mal, potser d'ella mateixa,
deixar-se en pau per descansar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Però els carrers s’entrecreuaven; cada cent metres havia
de decidir cap a on tirar,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i li costava
tant, dins seu ja no hi cabia cap més dubte, per això es deixava portar, potser
una mica per la intuïció, potser per alguna força sobrenatural perquè de seves
ja no n'hi quedaven. Ja no era capaç de saber ni que desitjava...tant clar que
ho havia tingut sempre, i se sentia com si el seu cos i la seva ànima fossin
dos parts separades, sense el mínim contacte entre elles, no sabia com
cosir-les de nou, com fondre-les, com tornar a ser ella. Havia perdut el
control del seu present, i ni les seves pròpies mans li inspiraven
confiança...com cridar que no podia més? Sentia por, ràbia, fúria, i tristesa,
una tristesa que la superava, que li col·lapsava cada racó i l'asfixiava. Una
tristesa que no deixava lloc a res més, només el rastre d'un dolor punyent que
encara sentia fiblar intensament sota la pell. Volia córrer però el seu cap no
aconseguia donar l'ordre, s'adonava que perdia el control sobre ella mateixa, i
l'abatia. Hauria caigut si no fos perquè alguna cosa no li deixava parar de
caminar. I hauria jurat que fins i tot l’esperança l'havia abandonat. Però els
seus peus avançaven, alguna cosa l’havia de fer reaccionar... per alguna banda,
una mà, un gest, una veu...ella.<o:p></o:p></span></div>
diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-12091399229550317622012-07-12T16:02:00.002+02:002012-07-12T16:04:57.342+02:00juliol..<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Ho sento, perdó si no toca, si no és el moment, si no sé fer-ho d'una altre manera, si et busco en altres, si em passo hores sense dir-te res, si no em planto a casa teva, si no puc oferir-te el que voldries, si no sóc pacient, si tinc poc temps, durant el dia i massa durant la nit, si em vaig equivocar tantes vegades, si el meu món és poc estable, si escric pàgines i pàgines resseguin-te el cos, si em poso gelosa quan sé que et toquen, si t'enyoro, si parlo de tu, si m'aïllo de tot, si actuo per impuls, si oblido i recordo massa sovint, si no he tancat la porta, si faig mil plans per les dues, si et busco dins el llit, si totes les cançons parlen de tu, i totes els meus poemes tenen els teus ulls, si els estius i la carretera em recorden a tots aquells quilòmetres que vaig fer tantes vegades, si estimo durant instants però acabo tornant a tu, si faig coses que no t'agraden, si somric quan t'enfades, si m'agrada que em busquis, si necessito estar tan lluny o tan a prop, si traço línies damunt els mapes per ubicar casa nostra, si faria la maleta ara mateix, si sóc un desastre..ho sento, ho sento molt..però,<strong> t'estimo..</strong></span></div>diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-13239121694950188202012-07-07T17:37:00.002+02:002012-07-07T17:37:37.235+02:00era amor?<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><em>per aquell
amor.</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><em>empassàvem
dies...</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><em>i oblidàvem,</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><em>i callàvem,</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><em>i ens
odiàvem.<o:p></o:p></em></span></div>
<em>
</em><span lang="ES"><em>buscàvem l'amor,</em></span><br />
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>atraient el ridícul.</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>patètics.</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>covards.<o:p></o:p></em></span></div>
<em>
</em><br />
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>... o covarda.<o:p></o:p></em></span></div>
<em>
</em><br />
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>si, covarda jo.</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>covards els dits i la boca.</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>i l'encaix imperfecte.<o:p></o:p></em></span></div>
<em>
<span lang="ES">covard el desig que em trepitjava,<o:p></o:p></span></em><br />
<em>
<span lang="ES">i la mort d'una certesa.</span><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></em><br />
<em>
</em><span lang="ES"><em>covarda la mirada traçada,</em></span><br />
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>i la inèrcia cap al teu sexe.</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>covarda jo... em retruny,</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>més i més violent,</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>i més i més endins.<o:p></o:p></em></span></div>
<em>
</em><span lang="ES"><em>i m'estavella al cap la meva veu.</em></span><br />
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><em>i tard, tu,
sanglotes davant l'espill,</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><em>on jo em
miro nua...</em></span></div>
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><em>on m'enyoro<o:p></o:p></em></span></div>
<em>
<span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">on
ressegueixo els límits<o:p></o:p></span></em><br />
<em>
<span lang="ES">d'un cos imperfecte.<o:p></o:p></span></em><br />
<em>
</em><span lang="ES"><em>els plecs,</em></span><br />
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>que ignoren l'esgarrifança.<o:p></o:p></em></span></div>
<em>
<span lang="ES">els clots,</span></em><br />
<div class="Standard" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="ES"><em>que foragiten la teva pell.<o:p></o:p></em></span></div>
<em>
</em><span lang="ES"><em>m'endinso en mi<o:p></o:p></em></span><br />
<em>
<span lang="ES">amb mans suposadament delicades,<o:p></o:p></span></em><br />
<em>
<span lang="ES">... i per fi són les d'ella,<o:p></o:p></span></em><br />
<em>
<span lang="ES">les mans que m'alcen.<o:p></o:p></span></em><br />diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-62972830056066505902012-07-03T11:32:00.002+02:002012-07-03T11:34:38.915+02:00inici de la recerca<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNdojuITH3nQr6SdcUm04P13E0ZJFsdnHPJbPjSG63vbC5_zSM3_OmiQjLwEH4xSlDrsGBQn3beac2yE4twZkTE-aRc8Rn9ZG7HnnXYcMIcsiEyX_wusUHG8QA0Q9e6Z99u8-9RmroZYSK/s1600/maria+aurelia.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><em><strong><img border="0" height="161" sca="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNdojuITH3nQr6SdcUm04P13E0ZJFsdnHPJbPjSG63vbC5_zSM3_OmiQjLwEH4xSlDrsGBQn3beac2yE4twZkTE-aRc8Rn9ZG7HnnXYcMIcsiEyX_wusUHG8QA0Q9e6Z99u8-9RmroZYSK/s200/maria+aurelia.bmp" width="200" /></strong></em></span></a><span style="color: black;"><span style="font-size: large;"><em><strong>“Avui, en el moment en què les dones s’alliberen, encara que molt lentament, de tantes inhibicions i de tantes pressions alienes, es troben que han d’emprendre de nou la lluita contra l’intent de reduir-les a feminitat. Un intent tan ben orquestrat pels dogmes i les lleis, els costums i els mitjans de comunicació de masses. Cada vegada més, la dona haurà d’alliberar-se de la caricatura d’ella mateixa que li ofereixen.” </strong></em></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<div style="text-align: right;">
Maria Aurèlia Capmany</div>diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-57179785855812505742012-06-28T12:28:00.000+02:002012-06-28T12:28:15.890+02:00digues..<span style="font-family: arial,tahoma,verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">Si
em dius adéu<br />Vull que el dia sigui net i clar<br />Que cap ocell<br />Trenqui
l'harmonia del seu cant<br />Que tinguis sort<br />I que trobis el que t'ha mancat
en mi<br /><br />Si em dius et vull<br />Que el sol faci el dia molt més llarg<br />I
així robar<br />Temps al temps d'un rellotge aturat<br />Que tinguem sort<br />Que
trobem tot el que ens va mancar<br />Ahir<br /><br />I així pren, i així pren<br />Tot
el fruit que et pugui donar<br />El camí que poc a poc escrius<br />Per demà<br />Que
demà, que demà<br />Mancarà el fruit de cada pas<br />Per això malgrat la boira
cal<br />Caminar<br /><br />Si vens amb mi<br />No demanis un camí planer<br />Ni estels
d'argent<br />Ni un demà ple de promeses sols<br />Un poc de sort<br />I que la vida
ens doni un camí<br />Ben llarg<br /><br />I així pren, i així pren<br />Tot el fruit
que et pugui donar<br />El camí que poc a poc escrius<br />Per demà<br />Que demà, que
demà<br />Mancarà el fruit de cada pas<br />Per això malgrat la boira
cal<br />Caminar</span>diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-20002794346167752792012-06-27T19:52:00.001+02:002012-06-27T19:52:50.861+02:00fugir<br />
no fugir<br />
fugir<br />
fugir<br />
no fugir<br />
fugir<br />
no fugir<br />
no fugir<br />
fugir<br />
no fugir<br />
fugir<br />
no fugir<br />
fugir<br />
fugir<br />
fugir<br />
...no puc més.diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-46690897472031918802012-06-24T12:23:00.000+02:002012-06-24T12:23:02.618+02:00si tornesRepetiré el teu nom i el meu també.<br />
Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec<br />
o, tal volta, conjur.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
De sobte et sento</div>
molt a prop i el temor m'immobilitza.<br />
¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?<br />
<br />
Em tanca els ulls un calfred i et contemplo<br />
com a través dels vidres enllorats<br />
d'una finestra.<br />
<div style="text-align: right;">
Pren-me tota, si tornes.</div>diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-84304504137708971502012-06-23T18:15:00.000+02:002012-06-23T18:15:51.715+02:00I<div style="text-align: justify;">
Me pillo los dedos y sonrío. Sale sangre de verdad. De esa que está viva, y corre, y tiene ganas de todo. Duermo con la ventana abierta para que entres cuando te apetezca. Despiértame a arañazos, no hace falta que te diga cómo. Sonríeme y te doy el mundo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
Entero. </div>diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-51365209493034719752012-06-22T10:42:00.000+02:002012-06-22T10:42:11.101+02:00fragments<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin: 0in 0in 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 14pt; line-height: 130%;">El jo, o el personatge principal, aquí resta indefens, amb una passivitat que sorprèn i que ens fa buscar un motiu per aquesta. El motiu, segons l’autor, es troba en la raó que ha decidit deixar-se destruir parcialment abans de deixar de ser. Sembla un pacte implícit, però que el subjecte trenca en el moment en que apareix aquest tercer element; un home que passa. Aquest personatge extern li ofereix una alternativa: destruir allò que li està causant dolor. Aquesta alternativa és facilitada per un altre objecte fora d’ell, un fusell, que rau molt lluny. Precisament el fet que sigui quelcom extern ens insinua que no té res a veure amb els instints sinó amb la pròpia racionalitat. És la voluntat d’aniquilar allò que l’està aniquilant, com diu l’autor, que farà augmentar el perill de la pròpia instància destructiva. Quan aquesta es veu amenaçada, i per pròpia autonomia, mata al subjecte, morint també ella a l’acte. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-31400556878285395892012-06-21T11:35:00.002+02:002012-06-21T11:35:48.618+02:00//dies//<span style="font-family: Courier New;">Trenca'm a bocins <br />i endevina quina peça em rovella els ossos, <br />posa'm al revés <br />a veure si així vaig bé. <br /><br />Seu al meu costat, <br />torna'm a tranquil·litzar amb els teus llavis dolços, <br />digue'm el perquè <br />d'aquest dia tan esquerp. <br /><br />La finestra, en caure el vespre, s'ha tornat en un mirall <br />i el que veig no menteix i m'espanta. <br />Si almenys aquesta pluja em servís per netejar <br />tots els núvols llargs i negres <br />que ara es van filtrant per les parets. <br /><br />Potser <br />passo massa temps a casa, <br />pot ser <br />però el carrer és tan fosc, <br />deu ser <br />que aquest cony de temps se'm fica al cos. <br /><br />Ara parla fort <br />per tapar les veus que dintre meu em maltracten, <br />o potser millor <br />calla i sent la meva por. <br /><br />La finestra, en caure el vespre, s'ha tornat en un mirall <br />i el que veig no menteix i m'espanta. <br />Si almenys aquesta pluja em servís per netejar <br />tots els núvols llargs i negres <br />que ara es van filtrant per les parets. <br /></span>diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-20398737982391539492012-06-04T14:43:00.001+02:002012-06-04T14:43:40.912+02:00No sé escribir cuentos<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Calibri;">Lo mío no son los cuentos. Ni las historias.
Yo solo quiero pinceladas que me permitan jugar. No quiero todos los detalles...
que haría con mi mente entonces. Lo que quiero son destellos. Que juegues con
mi mente, y me pares trampas. Y te rías de mí si no lo hago mal. Quiero frases
cortas. Es lo que yo doy. Impulsos. Estímulos eléctricos. Quiero que me incites
a leer, sin darme nombres ni direcciones. [odio a Flaubert, lo
entiendes?].<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Dame solo cinta adhesiva y
un chicle y prometo hacerte el amor. Dame poco. Que me falte algo siempre.
Déjame que busque. Que me inquiete. Que agonice si no sé salir sola. Ponme a
prueba y descubrirás belleza. No quiero una introducción. Yo empiezo. Tu lo
empiezas. Somos el inicio. El nudo. Yo más que tú. El desenlace. Dime cuando
quieres que pare, solo por saberlo. Seguiré hasta que me quedé sangre. Las
novelas las escriben los otros. Yo no tengo eso. Lo que sea. No lo tengo. No
mires dentro de mi camiseta que no lo encontraras. Aquí, ahora, vamos a crear
un algo. Tócame. Estate en contacto conmigo, continua e infinitamente, hasta
que diga basta. Entonces sujeta la obra y espera a que la interiorice des de
lejos. Que sea mía. Te dejaré firmar.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Porque tú no olvidarás que es mía. Yo seguramente puede. Por descarte.
Solo este algo puede ser mío. Lo otro no lo tengo. <o:p></o:p></span></span></div>diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-56015565870051113892012-06-01T14:54:00.001+02:002012-06-01T14:54:35.478+02:00calor i txarango<div style="text-align: justify;">
"Un petó de licor, una tarda vora el foc, cerca l'essència de l'amor..vull la lluna dins el llit. Són aquests ulls marró clar que em tornen boig..desperto de nou i sóc allà. De totes les estrelles vull estar amb tu. Bon dia, i un llum seré, amb un petó matiner..potser la única sensació, recordo aquella olor tan dolç i a poc a poc fent-nos l'amor.. i vola amunt i molt amunt, jo sempre seré amb tu..desperto de nou i sóc allà. Ets tot allò que em porta a mi, inclus la mort, i em fa més fort, vull ser un camí..cada passa que camino l'he farcit de nous balls, he caigut a terra i m'he aixecat, he caminat descalça quan cremava l'asfalt, hi ha onades que m'han tombat, ones que mai haurien pogut tocar-me..he perdut el tren, m'han caigut els somnis de les mans, el més sensat no és urgent. Deixa que plorin els teus ulls, tu sempre dius que s'atrauen. Tu que rius tant, perdona't, deixa't cuidar...recordo nits impressionants. Dins meu crida una veu rebel...obre la nit, obre la mar. Sona un vals, mentre trafico el meu enyor..que duc als ulls mal temps i fred, que l'he somiat amb tu..un viatge llarg. Fugir amb tu..de matinada.. Tot m'ho endut, s'han apagat mil i una nits rere l'aigua clara. Tinc un món entre les mans aquesta nit per regalar-te. I tu tens..tota la màgia. I cada dia s'adorm, com si aquell fos el darrer. Asseguda a la font, sota l'ombra dels arbres, ja m'esperaves..amb un vestit de flors...de tan en tan, era Barcelona, com mig primavera. Te'n vas de la ciutat, m'ho han dit, ja ho sé, però abaixant el cap,em dius, avui fem com si res, i en un segon i dos i tres, tot va a parar, tot va a desfer-se...quan un petó sense permís va tallar la conversa. Saltimbanquis. Somiadores. Equilibristes. Mims. Viatgeres. Vaig estar temptant la sort, mesurant les paraules, vaig flotant entremig dels records, i flotant, buscant el paradis, retallant les distàncies que em transporten a un món indecís, però jo mai, mai mai, seré feliç com ho he estat aquesta nit. Vaig flirtejant amb la por, navegant entre dubtes, vaig somiant amb la teva escalfor, i somiant que tu remes amb mi, fins que aquella incertesa es fon quan se'ns creuen camins. I diga'm si tu te'n vas, la vida balla descalça. Et respiro molt molt fort. Ara no crec en la sort. Els teus ulls de colors de tardor ara em diuen que no."</div>diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-56351606205178906252012-06-01T00:25:00.000+02:002012-06-01T00:25:03.624+02:00cansada, de midiurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-63102524540925679972012-05-31T21:52:00.001+02:002012-05-31T21:53:34.931+02:00Perfecta mujer cristiana.<br />
Te juro que estoy a punto de dejarlo.<br />
Yo no puedo quedarme y tú no puedes venir. <br />
Me estoy muriendo de autoreflexión.<br />
Què coño passa...?<br />
<br />
A mi no em van tots aquests rollos de ser una tercera persona. Ni una espectadora. Ni la de por si acaso. Ni la de eres la mujer perfecta pero.. Ni la de es que tú eres fuerte, él no lo soportaría. Ni la de te voy a querer en otra vida, o...has llegado en mal momento. Ni merdes d'aquestes.<br />
<br />
<br />
Es lo más literal que he escrito. Lo más cierto. <br />
Estoy hasta los cojones.<br />
Me'n vaig, i no penso tornar. <br />
<br />
<div style="text-align: right;">
(no és personal) </div>diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-68945870781683855942012-05-23T22:07:00.000+02:002012-05-23T22:07:41.408+02:00ENCAJE<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="color: #741b47; font-family: Calibri;"><strong>puede
que mi cuerpo se adapte mejor al tuyo ahora. y por eso, esto. por tamaño. por
amor. porque está en mi naturaleza encajarnos. puede que nunca haya visto
sobrar tanta cama. que jamás haya tenido tanta sed de locura. que en la vida,
la vida misma, haya valido tanto la pena. voy a esperarme aquí. desnuda. en tus
paredes deslizándome en todas las fases lunares. el blanco dejó de ser él para
acunarme en turquesa. cierro los ojos y amplio mi aurea de agua calmada. deja
que te columpie, que te ame, que me olvide de mis manos cuando las pierda en tu
carne. no tiene palabras la curva blanca de tu espalda. jamás se podría
escribir nada de eso a otra piel. tampoco nada a un cuerpo que no fuera de
mujer. y nunca la nada me ha gozado tanto. la nada de nuestras gargantas,
bocas, manos, el vacío, el agujero negro que crea el colapso en el cuerpo de
manera proporcional a las descendentes milésimas que nos separan. la pausa. los
intentos por separar el muro y llegar a tu boca, buscando que me llenes de
algo, y pesar y volver a tocar con los pies en el suelo. el abismo. el salto. y
el precipicio de cascadas líquidas y de pálpitos que siguen si sigues. lo amo,
ahora, con toda la serenidad de quién quiere llegar al sol y se da cuenta de
que todo lo ocupa</strong></span></span></div>diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8581449508440453368.post-85215175951475886692012-05-23T12:13:00.004+02:002012-05-23T12:13:58.680+02:00h7Tabac i andanes,<br />
inicis de trajectes<br />
fotografiats.<br />
<br />
<div align="right">
</div>diurffhttp://www.blogger.com/profile/03951213734771969515noreply@blogger.com0