divendres, 27 de novembre del 2009

tantes tardors de cop

Flor.

Podriem fer grans coses. Grans fàbriques d'art, sense renunciar a res.
M'inspires.

I tot en colors alegres i mats. I marrons de tardor.
I sempre de tarda. Tu i jo som de tardes.

Potser és més, o menys, o més o menys és això.
S'altera l'espai-temps. Augmentant.
Ets tan flor.
Tan primavera i tardor.
Maduixa i cirera.

...i jo ja he comès tots els errors permesos.

3 comentaris:

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

crec que encara te'n pots permetre uns quants... queda molt camí per viure!

petons!

Ada Bruguera Riera ha dit...

Ets tan flor.


Què bé!

Xitus ha dit...

Demà al matí amb calma et comento. Ja et vaig llegir ahir i no em va passar per alt...M'agrada el teu estil.