poema Dada, a dues mans, de tarda "decadent" a Bilbao

Cortines de vellut de color poc adequat,

verds botella en salons de te.

ES MOVIEN COM DOS PEIXOS INTERMITENTS

FENT PAMPALLUGUES DINS UNA PEIXERA

buida d'aigua, d'absències, de color

només omplen les veus i els acords rovellats

DE FERRO I CIUTAT HIPERMODERNA

QUE CAMINEN EN SILENCI PEL CARRER I

xarboten endins tots els sospirs i les

preguntes, tot en aquella direcció concreta.

I ALESHORES VA SER QUAN TU

MIRAVES AMUNT COM PREGUNTANT SI

... però sempre et desdeies abans d'hora

fent que tot fos un circ i somriures

VERMELLS I GROCS I BLAUS I VERDS

QUE ES MOVIEN COM FORMIGUES CÒSMIQUES

i escarbats narcotitzats, amnèsics, anestesiats

en un món on poc quedava de nosaltres.

(...Venècia oi?...ja et trobo a faltar..gràcies bonica)

/ah.. proximament: Manifest en CONTRA els raviolis!/