dissabte, 27 de març del 2010

Segunda vez

En el acto ingenuo
de tropezar dos veces
con la misma piedra
algunos perciben
tosudez.
Yo me limito a comprobar
la persisténcia de las piedras
el hecho insólito
de que permanezcan en el mismo lugar
después de haber herido a alguien.
Cristina Peri Rossi

4 comentaris:

Laura ha dit...

M'agrada!

A vegades les pedres són fins i tot capaces de moure's per seguir-nos entrebancant...

natalia ha dit...

oh m'encanta molt i molt i molt : )

zillahh ha dit...

Les pedres són dures, fredes i tot allò que té aquesta consistència no pateix pel fet de ferir a algú.

Anònim ha dit...

te acuerdas lo que me gustó el poema cuando lo leí? Todavía puedo vernos, en el comodo sofa de santa coloma :)