Plujes de tarda.
Regalimaves. Ens feiem petons entre totes les aigües. Van caure totes de cop. Totes avall. Damunt nostre. Mare, pel carrer em miren... I només volia seguir miran-te, seguir seguin-te, seguir despullan-te... S'ha esborrat el camí rere nostre.
Aquest matí tornaves a mi sota l'aigua, sense roba per treure't.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada