Regalimo després de la galleda d'aigua FREDA. Quin panorama... penses, i jo intento dissimular com puc. Val! d'acord..aquest cop no hi ha més manera que acceptar els fets. M'ho crides a la cara, i jo que havia fet veure que t'escoltava, però és que en realitat no et sentia. M'has trencat. I m'he de muntar de nou, però amb les peces encaixades. Em palpo. No em noto. No sé on em sóc. Abraça'm molt fort aquesta nit que necessito sentir-me viva, present,... i tan meva que pugui tornar a decidir ser teva.
1 comentari:
Fantàstic!!
Publica un comentari a l'entrada