Hi ha pors que es poden tocar amb els dits,
i tallen, però la sang raja endins
ofegant i col·lapsant les venes.
Hi ha pors que són un dolor insistent,
més pretèrit, que sempre espera en una
habitació, a l'altra banda dels ulls.
Hi ha pors tancades i portes entreobertes,
en tardes fosques sense pluja,
que m'esgarrapen les llàgrimes.
Hi ha pors i tinc pors, i te les puc canviar
i les seguiré mirant igual, sense entendre...
sense saber per què a mi.
3 comentaris:
El millor contra la por...es fer-li cara!
boníssim diurff. El llegia i pensava en mi. Un petó.
Te dije una vez que sólo los valientes saben lo que es el miedo...y llegará el momento pronto así que no te acomodes!
Publica un comentari a l'entrada