El jo, o el personatge principal, aquí resta indefens, amb una passivitat que sorprèn i que ens fa buscar un motiu per aquesta. El motiu, segons l’autor, es troba en la raó que ha decidit deixar-se destruir parcialment abans de deixar de ser. Sembla un pacte implícit, però que el subjecte trenca en el moment en que apareix aquest tercer element; un home que passa. Aquest personatge extern li ofereix una alternativa: destruir allò que li està causant dolor. Aquesta alternativa és facilitada per un altre objecte fora d’ell, un fusell, que rau molt lluny. Precisament el fet que sigui quelcom extern ens insinua que no té res a veure amb els instints sinó amb la pròpia racionalitat. És la voluntat d’aniquilar allò que l’està aniquilant, com diu l’autor, que farà augmentar el perill de la pròpia instància destructiva. Quan aquesta es veu amenaçada, i per pròpia autonomia, mata al subjecte, morint també ella a l’acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada