Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec
o, tal volta, conjur.
De sobte et sento
molt a prop i el temor m'immobilitza.¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?
Em tanca els ulls un calfred i et contemplo
com a través dels vidres enllorats
d'una finestra.
Pren-me tota, si tornes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada