//Em ressegueixo els pits amb els dits, el tacte és suau, i la pell tendeix a tébia. Acomodo la forma del meu cos als clots de la sorra, deformant-la. No tornarà mai a dibuixar les mateixes ones, i quedarà com l'he deixat fins que el vent decideixi canviar-ne el rostre. Respiro rajos de sol, i contrec les cames en un inesperat calfred. Penso en veu baixa per no destorbar el so de les onades que ja reboten amb més força. He deixat d'existir per unes hores i m'he fet illa; un toll d'aigua inexperta i remolinada, una petita taca de blau-verd en un extrem de la cala. I arribarà el moment de canviar,

...i esdevenir aire pur i fresc. Fins aleshores seré el capbussar d'un misteri aquàtic, qualsevol rastre d'una natura en brut//