Això s'acaba. I segurament començarà en alguna altre banda, en algún altre moment. Però ara i aquí s'acaba. S'acaba un cicle... o molts. I tanco etapes. Perquè no les puc continuar. No tinc forces per insistir i desistir sistemàticament. M'he mort massa vegades. I ara el que sé és que vull viure... i per una cosa que tinc clara, m'hi agafaré amb força. No vull fer resums ni recordar que ha estat tot això, ni tans sols fer una antologia d'entrades d'aquest blog que ara se'm desdibuixen a la memòria... no té cap sentit. I ho sento, ho sento molt... però ja he marxat.

[...]

manifest 1

avui em sento més que mai a l'últim punt de l'estació,...
serà trist no pensar en res,
però que senzill que és creure en tot,
... i em decideixo a tancar portes que restaven ajustades i
seguiré anant a la plaça a llegir Martí,
però ho faré sola,
per deixar de fer autoretrats de color fosc...
per deixar de fer autoretrats,
per deixar el color fosc...
ho sento...però pretenc oblidar.
Jo també tinc el meu dret a dir NO.

ahir que parlàvem de Roma,
ahir que deies que no et recordaves dels meus cabells llargs...
ahir que ell seia allà, i nosaltres ja no seiem,
..i després rèiem, rèiem...i petards, i missatges no enviats, i tabac, estius passats, i hiverns que enyora, i cervesa,
...i una altre nit dormint entre fantasmes...

vi-da

[por's..]

Hi ha pors que es poden tocar amb els dits,
i tallen, però la sang raja endins
ofegant i col·lapsant les venes.
Hi ha pors que són un dolor insistent,
més pretèrit, que sempre espera en una
habitació, a l'altra banda dels ulls.
Hi ha pors tancades i portes entreobertes,
en tardes fosques sense pluja,
que m'esgarrapen les llàgrimes.
Hi ha pors i tinc pors, i te les puc canviar
i les seguiré mirant igual, sense entendre...
sense saber per què a mi.

controla'm les neurones.

carrers estrets sense (o amb) sortida.

pànic.

un seat panda també estret.

dormir-te en qualsevol gespa.

dormir-me, eterna(ment).

he aprés a intoxicar-me sola.

et posa trista tot plegat.

els dits s'encongeixen, congelats,...

acabarem al llit.

i tornen atravessant oceans,

i ni tan sols sé dir-te a qui et trobaràs la pròxima vegada.

petita...dius

tirem-nos d'aquest pont,

o potser millor deixa que m'hi tiri.

fotografia'm l'últim somriure.

i que passi tot, tot, tot...

i pugui dormir una nit sencera tranquil·la,

i que passi tot, del tot,

...i després, vida, i un final feliç,

o set finals diversos..

o tots els inicis..

o el que sigui...