...mmm

..mail d'última hora. A totes us diria el mateix:


"Com funciona aquesta tardor, Anna?
 
Espero que segur que no sigui tant boja com
aquest més de novembre que tot just avui ha
acabat.
 
i que ara que les nits són més llargues
i que sembla que els dies acabin
abans, una llum il-lumini sempre
les teves ànsies d'avançar a pas decidit
i valent sempre aconseguint
el que mai has deixat de ser i que res no et
faci perdre les esperancesde ser la gran dóna
que sempre has estat.
 
Tu sempre ets el més important per tu mateixa,
 
Al teu costat"

Verds narcòtics.
Cendres de conills volàtils.
Gàbies dins gàbies.
Claustrofòbia compartida, exagerada, imprevisble.

Aquella que sempre fa de dolenta.
Sempre dels sempres.
Fins i tot quan ja són feliços i mengen aniços.
La dolenta hi segueix sent.
I tothom s'hi acostuma.

Danses interiors, i instints sota els primaris.
Un petó àcid explica't amb nus i desenllaç..
I un final mereixedor de ser explosionat.
Regust a additiu. En vull més.

Alícia... al Lliure.

No renunciaré a viure en un conte.

No renunciaré a viure en un conte.

No renunciaré a viure en un conte.

No renunciaré a viure en un conte.

No renunciaré a viure en un conte.

tantes tardors de cop

Flor.

Podriem fer grans coses. Grans fàbriques d'art, sense renunciar a res.

M'inspires.

I tot en colors alegres i mats. I marrons de tardor.
I sempre de tarda. Tu i jo som de tardes.

Potser és més, o menys, o més o menys és això.
S'altera l'espai-temps. Augmentant.

Ets tan flor.

Tan primavera i tardor.

Maduixa i cirera.

...i jo ja he comès tots els errors permesos.

pd...

Petites tardes de encara no desembre. Excessivament petites, de fireta, que guardo en butxaques.
Em semblen semblar plenes de llum, i amb moltes moltes moltes fulles.

Cric Crac.

Després, tot un seguit de teatres, cinemes i museus.
I tot tot tot sense...

S'ha apagat el llum

PD. Anem a dormir...