divendres, 27 de juny de 2014

replecs


Abans d’enfrontar-se a ell mateix hauria decidit avorrir-se, amb qualsevol cosa, fins a l’esgotament. Deixaria caure el cos i l’ànima damunt qualsevol superfície més o menys estable, ni tan sols còmode, i es replegaria intencionadament cap endins. Com si a dins hi dugués alguna cosa interessant on parar-s’hi. Però això poc importa si els altres no saben què hi troba un allà dins. Ell ho faria veure. A la manera dels savis o de les persones interessants que sempre trobaven un moment per escoltar-se a si mateixos. Només que ell  l’únic que sentiria seria el rebuig dels seus budells a la posició de replegament. I una sensació d’angúnia i fàstic a tot.