Abans d’enfrontar-se a ell mateix hauria decidit avorrir-se,
amb qualsevol cosa, fins a l’esgotament. Deixaria caure el cos i l’ànima damunt
qualsevol superfície més o menys estable, ni tan sols còmode, i es replegaria
intencionadament cap endins. Com si a dins hi dugués alguna cosa interessant on
parar-s’hi. Però això poc importa si els altres no saben què hi troba un allà
dins. Ell ho faria veure. A la manera dels savis o de les persones interessants
que sempre trobaven un moment per escoltar-se a si mateixos. Només que ell l’únic que sentiria seria el rebuig dels seus
budells a la posició de replegament. I una sensació d’angúnia i fàstic a tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada