dimecres, 14 de gener del 2015

Una habitació pròpia

No podrà ser aquella escriptora
si no té una porta per tancar-s’hi a dins
i sap ser valenta per quedar-s’hi fins
haver-se buidat en l’hora darrera.

Un espai propi del que n’és senyora,
on pugui cercar de la ment els camins
deixant fora impertinències i verins,
i a qui la veu com un animal de fira.

Cinc centes lliures a l’any faran falta
i fer les paus amb la pròpia història.
No serà fàcil seguir cada pauta,

i ser tenaç per arribar a la cúria
d’aquelles que han sabut ser de la pasta
de qui no té por a ser memòria. 


...pensant en V.W

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sempre V.

delesparaules