He ballat. Potser no massa, però tu si. Tu si que has ballat. Estaríem parlant d’un context perfecte vist en clau d’expectació. Han sonat jotes i fandangos, i danses catalanes. Jo he gaudit dels vestits i les cares alegres ; tu dels salts i les mirades desconegudes. Tot m’era repetit i llunyanament estrany, però he estat prou hàbil per fer-ho meu en pocs segons. M’has tret les paraules de la bona de bon inici, i després tot ha succeït sol. He marxat, i quan encara marxo m’escric al tren. Les hores que vénen a partir d’aquesta sonaran a intensitat desmesurada, i el demà, o l’avui es llevarà amb un posat de novetat fictícia. Es hora d’abandonar les rutines d’olor a resclosit. Ha arribat la dansa esperada i jo vull tornar a ballar.

Balls tradicionals a la plaça del Rei, i un seguit d'hores inesperades.