dimarts, 26 de maig del 2009

ella no és impossible, com deia aquella cançó

qui espera desespera, però si aguanta... ho pot tenir tot




3 comentaris:

Dr. Flasche ha dit...

Ui...

ho pot tenir tot és un condicional...

saps? Una vegada vaig esperar-me a una 'ella', la vaig esperar 2 anys i només vaig aconseguir desordre, i més desordre, que vaig trigar uns altres dos o tres en endreçar...

I ara, quan vaig trobar una 'ella' que em va pessigar de veritat, per impàciencia, influit pel rècord de l'altra vegada, vaig desesperar i ho vaig perdre tot...

així, en la teva espera de 'ella', tinguis més sort que no pas jo...i que el teu instint et guii fins a la resposta encertada!

Anònim ha dit...

M'hagués encantat está a n'aquest concert, tinc la il·lusió d'escoltar Balu en directe :)

Un petó, Carles!

Ernesta ha dit...

Hola Diurf,
Yo he esperado alguna "Ella" y realmente da una enegia! te mantiene viva, es esperanza hasta que la espera se convierte en desespero, es como un globo que hacemos grande y mas grande hasta que esplota, porque no es real y en el fondo sabemos que no vendra pero siempre nos tenemos que cojer a algo, porque si te pones a pensar si no nos cojemos al sufrimiento, al dolor, a la tristeza....que hacemos! bueno estoy en ello y realmente es increible no cojerse a nada! porque es mas facil sufrir que estar bien, petons.