Miolen gats en nits de lluna roja
mentre la pluja apila coixins blancs.
¿Hi deixaràs el cos quan l'amant truqui?
Recorda, Anna, aquests ulls que encara estimen
aquella pell tranquil·la i l'arribada
per carrers tardorals entre els teus dies.

Us estimeu amb més tendresa viva
que la tristor buida en la qual t'abraço.
Enfilo, derrotat, el vell camí de casa
i penso que aquest món que t'emmiralla
esborra un altre cos que ens contenia.



Vols una tassa de te de canyella?

... i ens passem la nit llegint-nos el que ens hauriem de dir.