dilluns, 29 de juny del 2009

Rococó


Ondulades formes enfilen cames amunt,
natura que era morta
i reneix.
La prosa que no m'existeix
i els versos típics d'aquella altre nit.
Cursilades vàries,
i una màscara veneciana.

Nata, salmó i vinyes.

Fantàstica fantasia que embafa,
i un núvol de perfum sota les faldilles.
Banalitats vàries,
i un corsé ajustat.

3 comentaris:

Laura ha dit...

Simplement, això és teu...
Jo marco les meves coses, però cada paraula que escrius porta el teu segell.
Fem alguna cosa juntes? jaja

Dr. Flasche ha dit...

Uhmh...detesto el salmó. En canvi, el rocoó, al final resultarà que soc un conservador...

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

adoro el salmó
adoro les formes ondulades que s'enfilen cames amunt
la nata
les vinyes

m'agrada molt com escrius