- Si, ets el mateix. Em pregunto com serà la resta de la teva vida. No t'espatllis amb renúncies. Ara ets un model perfecte. No et facis incomplet. Es impecable. No cal que diguis que no amb el cap: ja saps que sí. A més, Dorian, no t'enganyis: la vida no la regeix pas la voluntat o la intenció. La vida és una qüestió de nervis, de fibres, de cèl·lules que creixen a poc a poc, on s'amaga el pensament i la passió é els seus somnis. És possible que et figuris que no corres perill, que et creguis fort. Però la tonalitat fortuïta del color d'una sala o d'un cel matinal, un perfum concret que havies estimat i que et porta records subtils, el vers d'un poema oblidat que tornes a trobar, la cadència d'una peça musical que havies deixat de tocar... t'asseguro, Dorian, que és de detalls així que depèn la nostra vida.
El retrat de Dorian Gray
he descobert la millor carretera del món... i li he posat banda sonora:
1 comentari:
Un text inovidable i una cançò preciosa.
Publica un comentari a l'entrada