"Per això és tan important deixar marxar certes coses. Amollar-les. Despendre-se'n. La gent ha de comprendre que ningú no juga amb les cartes marcades: de vagdes guanyem, de vegades perdem. No esperis que et tornin res, no esperis que reconeguin el teu esforç, que descobreixin el teu talent, que entenguin el teu amor. Tanca cicles. No ho facis per orgull, incapacitat ni supèrbia, sinó perquè això, simplement, ja no encaixa a la teva vida. Tanca la porta, canvia de disc, neteja la casa, treu-te la pols. Deixa de ser qui eres i transforma't en qui ets"

Paulo Coelho, El Zahir

* (Pausa)

... xiuxiuejava quan ja marxava del port, l'aigua i la lluna a tocar, i de fons les últimes havaneres.