tarda d'aigua

És poc original el que dic avui,
res més que una tarda poc clara
i testos i plantes que encara no puc regar.
Frego amb el teu buit, el de sempre.
Aquell de quan hi eres.
No hi queda massa bé en el perfum del migdia,
però el temps fa passos i et retires.
Ja no sóc jo, ja som setembre... t’explicaria.
De fet, és per tu que he canviat,
i m’he col·locat davant els meus jardins sense podar.
Tot és més arreglat ara.
I fa olor, a roses que han de néixer.
De la teva mà vaig conèixer quines eren les petiteses més grans,
sense tu m’hi dedico de ple.

I es fa vespre... i toca regar.