No tinc clar quant de temps feia.
Dormir amb companyia masculina no és mai res rutinari, pel que fa a mi clar. També feia molt de temps, és cert, que no m'abandonaven a les cinc i poc del matí per anar a esmorzar amb els amics... ja ni em pregunto si és tenir molta barra o tan sols és un tret més de la biologia de qualsevol mascle.
La veritat és que els pràmbuls van estar bé... un whisky amb gel, una conversa entretinguda (un xic egocentrica tot s'ha de dir.., però a mi ja m'anava bé escoltar), i unes rialles sota els llençols d'un llit que no sé si és molt o poc nostre.
En el fons... no pretenia trobar res més, no em va sobrar res, i pel que em podia faltar... ja sé on trobar-ho.
De fet... volia preguntar-te... quan repetim?
(...ricpersotaelnas..)
2 comentaris:
Ja havia llegit aquesta entrada, però ara ho he tornat a fer, i és curiosa, molt i molt curiosa...
mmmmm.... interessant
Publica un comentari a l'entrada