octubrevermell

Octubre, de fons vermell,

de cadires de vímet,

i el mateix to d'algún bosc.

Fred i calor de traspàs

en alguna cambra closa.

Veus trencades i càlides

que parlen d'allò què volen saber.

D'allò que ja deien,

l'octubre passat.

La comoditat del dormir tendre,

a prop... tan a prop

com podrem permetre'ns.

Treuràs la manta envellutada,

i abrigaràs l'encaix que es redueix.

S'enfosquiran els vermells,

fins a magentes, granates, morats.

I s'ataronjarà,..., en l'albada distreta

i en algún groc absurd.

Serà la rutina la que encaminarà

dreceres, ... i potser,

deixaré temps per una pausa,

breu, prop de l'aigua moguda.