Res és el que sembla. Avui ha sigut dia de castanyada. Dia de realitats més reals, totes vora el foc. Estic torrada. Cremada. Però no esgotada, ni molt menys negativament emocionada. No n'hi ha per tant home!!!
Només això, que quan crec, no sempre és. I ho és, quan deixo de creure. Un dia vaig decidir no creure en la màgia. I aquí estic... intentant treure conills d'algún barret, massa petit. Incrèdula de mi. M'equivoco. Tan sovint...
I res més. Punts.
No és tan difícil, penso.
3 comentaris:
No sisplau, deixar de creure en la màgia no...
vaig llegir aquest post ahir, però el volia comentar amb calma. Em genera cert estat de confusió que reconec. M'agrada que juguis amb les paraules... Desdramatitzes que ja va bé. En la màgia s'hi ha de creure a estones. Tot i que a estones no decidim del tot si hi creiem o no.
Petons en aquest 4-11.
No entenc això del 4-11 però confirme tot el que diu Xiiiiiiiiiiitus, el dels pooooooooooost llaaaaaaaaaaaaargs i ànims que crec que et fan falta.
B7s
Publica un comentari a l'entrada