Petites tardes de encara no desembre. Excessivament petites, de fireta, que guardo en butxaques.Em semblen semblar plenes de llum, i amb moltes moltes moltes fulles.
Cric Crac.
Després, tot un seguit de teatres, cinemes i museus.
I tot tot tot sense...
S'ha apagat el llum
PD. Anem a dormir...
4 comentaris:
hola, no saps qui sóc, no ens coneixem de res però tinc bloc, això sí, i em fa terriblement gràcia, una gràcia excessiva com aquella de les tantes de la nit, de "anda, ara que em moria de son se m'ha passat la son"! que ja passa després d'un llobarro, ai no, que no ens coneixem de res!
petó.
molt enginyos, el desnllaç del post i molt sensible el començament, unes tardes a la butxaca, també porte jo als meus vaquers.
UNA GRAN ABRAÇADA
Tardes curtes que caben a la butxaca... Maca metàfora de la poca llum que ocupa les tardes d'aquest mes de desembre.
La imatge té encant, m'inspira el seu joc de llum i color.
Sí que ho són, de petite,s la foscor les contrau...Passen depressa.
Quin escrit més bonic, diurf...
Publica un comentari a l'entrada