repunts i esqueixos

Avui no sóc pas vencedor de cap desig
i, en canvi, em vencen els records de mil desitjos.
Sóc el poeta que smonia cels narcòtics
entre el batec fugaç d'un fum de cigarretes.

Fum de cigarretes en què se m'apareix
la suavitat profunda d'unes mans amb vida,
l'arrel que es corprèn ben al fons de la mar
cercant aigua nova per a una nova platja.

Sóc el desdesig, el desconhort, la tristesa
d'uns dits que perfilen antics rostres als vidres:
les fesomies més sabudes, que retornen
amb les nits, plenes de lluna sense memòria.

Avui sóc la despulla que deixa un cadàver,
la rosa marcida al fons del roser novell,
restes d'un anhel que es va perdre en el viatge.
Avui sóc negra, dona, pobra i lesbiana.

No et van servir de res els braços que estimaves,
la cambra perfumada de fragàncies de dona,
l'impuls, una passió cega, el batec dels pits
i el ritme compassat de les mans en el sexe.

De res no et va servir. La mort va comparèixer
per a fer, encara més perfecte, un deix d'amor
que et va protar a envellir certament massa d'hora.
Has hagut d'estimar moltes nits, moltes ombres.

De res no et va servir. O et va servir de molt,
i cavalcares somnis convertits en cavalls
al galop desbocat a frec del precipici,
abisme en qu+e cauries irremeiablement.

El temps és compassiu, però la vida mata,
i la mort fa renèixer, altre cop, a un mai més
que creix igual que escuma que l'oceà s'emporta
i que empassa i escup en record de records.

No et va servir de res. Néixer i morir tants cops
entre els braços d'un cos que en tu s'emmirallava,
que en tu trobava el seu, que en seu retrobava
el desig infantil, la innocència malvada,

la que ara et fa abaltir damunt d'un llit fet d'ambre,
de perfums de colors, d'aiguamel i meòria;
sexe que respableix el lent batec dels llavis
i l'encís de la carn damunt d'un mar de roses.

I.C