Faré foc a les postals velles, i les remullaré si em deixes. Asseu-te aquí que fa fred i a fora crema. Són magentes tots els records, i no distingeixo els bons dels dolents, només en vull fer cançons... tot el dia. (lalalala)

Per què no véns?

Ah, és veritat, que ara és temps d’això, i no d’allò.

Doncs faré cafè i bufandes, i si un dia vols te’n posaré una de colors que segur que et quedarà molt bé. Faré dibuixos monocromes i pinzellades a les teves fotografies. Et pintaré un somriure, que fa tant..., i vull recordar-me’n. Què bonica estàs…

Ella es posarà botes i sortirà a còrrer per la neu, i em sabrà greu no enamorar-me’n, però és que no ho puc fer tot de cop. I primer he d’enganyar-me, escriure el que vull oblidar per si de cas un dia em ve la dèria per recordar... i després, després t’estimaré. I no ho intentis a casa teva això, que és per grans i es juga a fora.

- I ella torna a entrar, a dins de casa...i sap que m'omple l'espera. Però ets a casa. -