Nines i contes de princeses.
Colorejavem amb retoladors els vestits que no duré mai.
Poppy i ungles vermelles.
Qui es nega als precs d'uns petits ulls blaus?
Olors i essències per casa, meva.
Olor teva, nova, sensual... diu ella.
Tots em sou tan familiars, família.
Que guapos que esteu!
Ell ens deu somriure, dic jo.
Sopa i peix i torrons.
I papers de colors damunt els plats.
I abans, parar una taula no havia estat mai tan divertit.
...tinc tanta sort.
2 comentaris:
Me n'alegre moltíssim de la teua sort, un poema magnífic. Ara tindré més temps per anar llegint els teus post, m'acabe d'acomiadar del bosc i tinc una gran sensació de nostàlgia que em pot.
Una abraçada
Llegint el teu post no he pogut evitar tenir records de quan era petita.Molt maco.
Publica un comentari a l'entrada