Vaig berenar raviolis.
Vaig sopar bossanova, i de postres una creppe que no picava.
Cervesa i licor.
Volies raviolis? No vaig pensar en preguntar-t'ho.
T'he llegit un conte. T'has adormit al final. Quan tot hagi passat te'l tornaré a llegir, no pateixis.
He esmorzat acab.
Al vermut: "Vamos a tener una discusión de enamoradas", pensé. A veces el amor es tan fuerte, tan insoportable, tan absorbente que se necesita una buena pelea para que las amantes vuelvan a ser autónomas, dolorosamente independientes, dueñas de sí mismas".
Fem poesia?
...i dino, ràpid, m'esperen portes.
2 comentaris:
"Vamos a tener una discusión de enamoradas"
Està ben trobat, les discusions són necessàries a vegades (guardant les formes si es pot, clar), però és interessant el subgènere de "discusió d'enamorats/des" , crec que és més fràgil, tot i que la reconciliació després més forta. Directament proporcional.
Abans t'he deixat un comentari, però em sembla que no s'ha quedat gravat...
només volia agrair-te la visita...
el que deia abans era...
No sé si et serveix de res, però et dic que jo vaig ben perdut, perquè em sé massa bé la teoria, però suspenc, una vegada i una altra, la pràctica...
així, que ens desitjo sort i força a tots dos!
Publica un comentari a l'entrada