...em passejaré per un d'aquests carrerons estrets fins pensar que no té sortida, de cop tot anirà més lent, més antic, més únic, tornarà a ser un dia especial, i tornaré a veure postals velles per tot arreu,... em vindran al cap aquells versos escrits a la mateixa Venècia d'Israel Clarà, fa tant... i n'escriuré de meus. I el carreró s'acabarà... i jo tornaré, però...
p.d...m'he permès la llicència de agafar-te un parell de fotos...
2 comentaris:
Bon viatge bonica!
Línies molt boniques, però el més maco és el que s'amaga darrera de l'últim però...
Publica un comentari a l'entrada