Vull que siguis la meva utopia.
Vetllar-te.
L’intensitat de tan sols instants....
i recordar-te la roba.
Buscar-te.
I trobar-te lleugerament de mi....
i tenir-te en el meu cercle d’atenció.
Perdre’t.
Allargar dies i tardes, dedicar-te llunes....
i ser-me illa de far perenne.
Sigues la meva utopia.
Marca’m on he de deixar les pors.
Parla’m de les teves postalsi penja’m en algun dels teus sostres.
Utilitza el que vull donar-te,no són sobres ni rastres.
Permet-me idealitzar-te damunt la pell....
t’afavoreix que comenci a voler-te
2 comentaris:
"Utilitza el que vull donar-te,no són sobres ni rastres."
Tot el poema evoca mil i una imatges, infinitat de sensacions, però aquesta línea que he transferit aquí , és de les que deixen petjada. M’encanta el que escrius.
Idealitzar?
Gràcies pel passeig nocturn...
Publica un comentari a l'entrada