diumenge, 25 d’abril del 2010

- Cervesa de sucre. S'escampa per cada vena i artèria fins a col·lapsar-me el cor. Que bonic pot ser tot quan em travessa els ulls i m'inunda d'un color espuma. Podria posar-la a la llista de contactes més buscats, però seria banalitzar-la. Curtes nits. Hores pensant si em tiro o no em tiro i m'ho acaba solucionant. Un balcó massa alt. Una carretera que queda massa lluny com per anar-hi a peu. Arsènic per la memòria. Somriures verds. Et plastifico en una postal i t'envio sense remitent. Cadires. Merda, quantes cadires, on les posarem? No compraré més excuses. Aquella sensació de saber-ho cert, de saber que és el moment,...dos segons abans d'aquell primer petó. I l'inèrcia de la cafeïna. Aquells llençols. Els recordo tant ara, els puc tocar... fan olor a ganes, a sexe, a buit... Un altre glop, i tot són llibres, i lletres als ulls. Un peu escales avall. L'altre em flota. Sucres, sucres, i caramels-

2 comentaris:

Júlia ha dit...

ets molt passional eh

zillahh ha dit...

Quantes i quantes sensacions en tan poques línies... Un post molt bo.