Danso follament per damunt de colls durs
i de braços estesos en un gest horrible.
No hi ha carrers ni soroll,
només el soroll de les meves paraules;
i tanmateix em sento
cansat i, a més estèril.
Ben rumiat no goso preguntar-me
perquè danso follament.
No hi ha pas cap principi
que m'apropi a vosaltres,
els qui presumiu de vestits nous
i de colls durs innureables.
He esbrinat que puc viure
ben lluny del vostre món.
D'aquí a odiar-vos hi ha un sol pas, que diuen
2 comentaris:
"Parlo per mi i per tots, i escric a crits
per mi i per tots, pel temps que em toca viure
i pels temps que vindran, i clavo els ulls
al cor mateix de l'espiral que engendra
aquest mal vent..."
Et dono les gràcies per aquestes meravelloses línies que ens has regalat, amb un tros petit d'un poema del Llibre dels sis sentits.
sí, per què? per qué aquesta cerca? M'ho pregunto cada segon...
Publica un comentari a l'entrada