Re-llegint EauGéminis

"-Uns ulls blaus. Un nas curt. Una llengua bruta. Un cap sense ni un pèl. Unes orelles d'elefant. Un caminar feixuc. Una roba pudenta. Un bastó esquerdat. Un allure desesperençador. Una olor d'humitat. Tot és fosc...
-Camina descalç. Li falten dos dits i mig ull. No té por, ni fred. Camina molt. Camina molt a poc a poc. Cap a enlloc i cap a tot arreu. No aspira a res, i expira saliva de llard. Pel seu cap... una melodia antiga.
-Sense harmonia. Tan sols un record. Un motiu. Un instant. Un pou en forma d'abocador on s'abandona. Nits fredes, i dies massa llargs. Tot sense sentit. I altre cop... dreceres cap aquella melodia.
-Només camina escoltant i canturrejant la melodia antiga. Només quatre frases musicals en compassos de 4 temps que es repeteixen i es repeteixen, melodia monòtona, però gràcil. Motor dels seus passos, guia en el seu camí amb sense enlloc, i amb sense arreu.
-Se'l pot distingir entre el jovent que recórrer els carrers perquè mai s'oblida el seu somriure. Un somriure gran i brillant, amb taques negres als queixals i un color fluorescent que el fa distingir de nit."

"Escric mig borratxa per veure sentits dobles al que penso. Avui hem fet poesia comunitària i tot sembla multiplicar-se. Estimo qualsevol passatge que imaginem alhora, i la resta, l'amago una mica en mi mateixa. Potser les tardes son amables si hi roman pòsit vostre i ressonen paraules dites de fa poc. Cada vers o construcció sonora és una mica més viva si puc compartir-la. Només em cal la disposició eterna que em professeu, per entendre'm. El dia, ara que encara no ha acabat, ja l'emmagatzemo en rebostos d'aquells de plenitud, i somric a l'evolució explosiva que he sigut avui."

"A la pompi no es pot fumar. Mentidaaa!!! Aquest anunciat performatiu té per objectiu crear un acte parlocutiu invers: fumeu com carreters, nens!! I això passa sempre, en totes les situacions de la vida. Quan ens diuen "no t'enamoria", t'enamores. Quan ens diuen "no mengis caramels", agafem un empatx de glucosa. Espero que quan ens incitin a llançar-nos per una finestra seguim la mateixa constant"

"-Hi havia una vegada, una individua de cera, o de palla, de complexió irremediàblement pàl·lida, un conglomerat humà, en suma; que tenia veu de porc.
-Vestia expressament malament, era aficionada a provocar repungàncies als seus interlocutors, per això, cada matí, es posava a observar tot allò que la gent detestava dels altres. En feia un compost màgic, un brevatge lúgubre i se'l posava al cafè enlloc de la sacarina.
-I convidava, convidava a tothom a beure'n. Tot eren cares de fàstic, vòmits intencionats i un rerefons que recordava a una rialla treta directament d'una peli gore. Impotència i histèria. I una quantitat d'efectes secundaris incontables i innombrables.
-La pell de tots aquells que havien pres el brevatge s'empalidia. Flop, flop... apareixien pigues amb relleu per tot el cos. Les carns quedaven xuclades endins mostrant quasi bé tots els ossos, cartílegs i tendons del cos. Les conques dels ulls blaves, negres o marrons. I tots xisclaven sense parar, s'estiraven els cabells, sacsejaven les pròpies testes i xisclaven, molt, i molt fort, com si fossin porcs, agudament, esquinçant les goles, gnyiiiii, gnyiiii!
-Poc a poc, aquella població s'anà transformant en petites criatures pàl·lides que caminaven sobre els seus dits del peu, tot esperant que el vent se'ls emportés cap a un llac ben cafeïnat. Un dia de pluja, un núvol vermell va aparèixer misteriosament.
-Era un núvol totalment opac, però alhora lluminós. Tenia aquell caràcter fantasiós i fins i tot irreal. Semblava que estés a punt d'esclatar una tempesta innolvidable per al gent d'aquell poble. Potser la salvació, potser la fi del món.
-El fet que el núvol fos vermell només era un símbol i una taca de color que trencava el monoton pigment blanc que havia arrasat a tota la població. La vermellos del núvol només servia per tacar la població de sant, ja que a sobre duia una tempesta de sang."

"

-Ha ha ha! Un txatxatxà. Eu-ga, eu-caliptus, eu-fonia, eu-tanàsia, eu-caristia, eu-femisme, eu-làlia, eu-topia, eeeeu- GÉMINIS! Maaambo!
-Iiiiiiiii, eeeeii!! Géminis, colegas de la muerte. No tenemos penis pero tenemos mucha surte. Hermanos somos, enanos no somos. Tenemos mucho ritmo y ahora escribimos nuestro himno. yeeaah!! Géminis miusic!
-Pum, patum patum! patum patum! Dale...dale Mar dale! Meneate! y dame, dame... Mar dame! Y enseña tu ritmo! muestra tu cuerpo...! Acercate, más, un poco más... así, venga más! pum, patum patum! patum patum!
-Piripipiripipiiiii, piripipipirrrr, piripi! (flabiol)Som i serem eugemenianes, tant si es vol com si noes vol.. al ritme de tres temps, escoltem molt bé a classe! No ens criden l'atenció, encara qeu riguem de figures de cera. Però no cal ser cabrón. Paraparipari pari! Parapari pari pariiii! No ens diui que pari (parem) que no podem!
-(Y ara rapéame hermano)

I agafa una cervesa i beure-la ben ràpid, i agafa pedres i fica-les més ràpid. I ja tens la maraca balla, balla, maca! (toc de la grallera mar tusell) I seguim seguim seguim, seguim sent eugeminis, vivim, vivim, vivim, com ara així ho fem!"