dilluns, 31 de maig del 2010

Cambió un orgasmo por el mar.
Dejó que se fuera... sin más.
Sin enterarse.
Sin querer despertar.
Dejó que sonara el despertador durante eternos segundos...
ella ya no estaba.
Ella había huido, como en las últimas noches.
Ella volvería... como en los últimos días.

1 comentari:

Anònim ha dit...

trossos que es troben a l'atzar
cossos que són dues meitats
tu ets un quart creixent
jo sóc un quart minvant
dues llunes en l'espai