dimarts, 11 de maig del 2010

Room in Rome



Una successió de pells. De granates descolorits que busquen profunditats artificials.


M'hagués agradat que...






Un inici situat uns graus sota zero. Una perfecte muntanya russa fet a de petits grans moments, i algun desastre narratiu. Una es queda amb la sensació de que allò li recorda a alguna cosa, però que no és ni de lluny...




... la intuïció de que quelcom ha estat mal resolt.



Efectivament. Els primers vint minuts son una prova dolenta de l'art per l'art. Després tot es va endreçant dins d'una atmosfera a vegades sobrecarregada i poc realista. De tanta voluntat de profunditat s'acaba perdent. El sexe és ràpid. Les paraules lentes. I se salven alguns punts d'aire fresc en forma d'aigua o música.



No era tan poc com deien. No era tant com esperava.

1 comentari:

Ada Bruguera Riera ha dit...

Què farem amb aquesta pel·lícula? On ens portarà? Jo no volia mirar-la i...ja està!