dimarts, 6 de juliol del 2010

58..amb retard...

ahir ens va faltar una cançó per a tots els quilòmetres fets, però no hi havia espai, ni distàncies... la cervesa pren una altre dimensió, i el cafè em desapareix...vull dormir-nos més i més, i pintar-te després...t'estimo en una dimensió de mi que no sabia, i tot és d'una realitat amb gust a crispetes salades que enamora...

3 comentaris:

Júlia Salvador ha dit...

una dimensió de mi que no sabia...

Anònim ha dit...

me encanta descubrir dimensiones a tu lado...o que me hagas partícipe de tus descubrimientos..día a día..momento a momento..para siempre

Anònim ha dit...

me encanta descubrir dimensiones a tu lado...o que me hagas partícipe de tus descubrimientos..día a día..momento a momento..para siempre