dijous, 26 d’agost del 2010

23:59

Intento fer bona lletra però la nit i els seus sotracs se m'enganxa als dits. Quanta estona tardo, massa, en escriure allò que ve al cap tan ràpid. Ja em torna l'encaix perfecte de les mans i la llibreta. A l'esquena li costa, però tot procés té aquesta condició; la paciència... la que no tinc. La que ara mateix no sé on es resguarda, però sé de què... de la calor infecta i dels túnels d'estació. Tots n'hauriem de fugir. Però no en massa. Hi ha coses que hem de fer sols. Ara em moc sola i viatgem dues.