A cada pas, tots endavant, resulta més a prop aquella projecció i més lluny aquella ciutat. Les prioritats juguen al joc de les cadires i faig trampes. Ho sabem de sobres qui guanyarà. Uns mesos. I faig fotos diferents, amb més llum. Tinc els llibres que volia llegir i el prestatge per posar-los. Tinc l’amor a les mans, i un vestit d’estiu per poder treure-me’l. Segueixo tenint una vida en un altre continent però m’espero, sense silenci, sense estar quieta; el vol ja té dia i hora.
Tinc l’amor a les mans.
I als ulls. L’agost passa a ser un annex del juliol fet de lletra lligada i molts quilometres a banda i banda. Jo i el sol em fet un pacte que la lluna no coneix. Ella, satèl•lit recíproc, creurà que li faig el salt però jo no dormo en cap més llit, ni en cap més nit. I el trencaclosques es va construint a càmera lenta i es va ampliant, i potser haurem de buscar una casa més gran perquè hi càpiga. Aquest setembre posarem de lloguer algun passat.
Tinc l’amor a les mans.
I als ulls. L’agost passa a ser un annex del juliol fet de lletra lligada i molts quilometres a banda i banda. Jo i el sol em fet un pacte que la lluna no coneix. Ella, satèl•lit recíproc, creurà que li faig el salt però jo no dormo en cap més llit, ni en cap més nit. I el trencaclosques es va construint a càmera lenta i es va ampliant, i potser haurem de buscar una casa més gran perquè hi càpiga. Aquest setembre posarem de lloguer algun passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada