resseguir-te

Et pinto invisibles sense tocar-te. Fils que van de la teva pell als meus dits. La tebior amb la que em desperto, i aquesta poca llum que em permet mira-te endins. Tens la pell blanca, resseguida, tersa, llisa, pura. Tens la pell... que continuo temptejant després del son i el somni. Els ulls tancats, la boca entreoberta, el mur en el que dorms i que jo palpo atenta.

Centímetre a centímetre et respiro. Em tornes, sense saber-ho, la tendresa que et brindo. Però el moment és meu. Tu dorms.. i no sé on ets.

I tan present al mateix instant.

M'atreveixo a tocar-te, i ets la de sempre... amb tota la novetat d'aquest matí. Els teus pits són els d'ahir i a mi em sembla descobrir-los a cada retorn. El meu tacte et coneix i es mou mig per inèrcia mig per instint, a cegues. Cada línia em provoca, cada límit em busca l'atenció. M'aboco a tu, i el meu cos nu s'encaixa amb les corbes del teu. Rellisco fins a adaptar-me a la calidesa i angle dels teus racons.

Obres, poc, els ulls, i em fas saber que em notes.. i que ho vols, que em vols, i tremolo... com ahir i abans d'ahir, i altre cop novament...