Unes pupil·les dilatades, dins uns ulls grossos,
envoltats de blanc, i blau i alguna pregunta
que ni el alcohol ni las risas les dejaban responder...
Pero en menos de 24h el tren partíria con destino a
aquell forat negre que cada dia somiava. Des
de l'altre banda del desig ella també obria els ulls.
Abrir los ojos aumenta el riesgo de entrada de microorganismos..
y la pregunta es: estaba su cuerpo preparado para defenderse?
Però obviava les respostes, i la resta de
preguntes, qualsevol intent era inútil...
Hay algo más útil que el tiempo? Es lo único necesario para todo...
Y además el tiempo sin tí no es tiempo, sino empo... y sin ella?
Sense ella l'espai s'omplia de peixos de colors
que convertien l'aire en arsènic i en respirar..
Qué manía com complicarse la vida eh.. nadie deja de respirar por amor!!!
Aunque engordar por amor si eh... DAME UN MERENGUE GUAPA!
Al final ja no sabia què feia, què deia, què
menjava, ni a qui.. engolia, a tot, a tothom...
y comieron perdices? No! pero se folla mejor con el estomago vacío!
3 comentaris:
no tengo palabras...las tienes todas tu :)
un deu :) (amb ganes de veure't)
fantàstic!
m'encanta! diferent, m'agrada molt!
i més xq feia temps que no passava per aqui i he vist coses molt maques.
Publica un comentari a l'entrada