dimecres, 17 de novembre del 2010


...totes les distàncies, abolides, i el cos prement endins.
Ets totes elles. La valenta també.
Ets de tots els colors que m'omplen. Totes les teles capritxoses... i l'arquitecte de les meves parets.
Elles són tu. Acompanyades dels verbs que ens plouen.
I tornes a ser tu, la última també, en cadascún dels teus presents.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

qué bien te sienta esa camiseta negra grrr:)

Anònim ha dit...

...que bé quan te la posis i te la pugui treure..

Anònim ha dit...

ei..el meu regal de cumple!