Tenia por de no estar-ho fent bé. Volia arreglar-ho. Millorar-ho. Tapar-me els buits. I em vaig passar amb la mantega. L'espàtula no donava l'abast. I jo sortia de casa...
I ara tinc més que por. I tant per arreglar. I tot per millorar..i algun buit més. I no tenim mantega per esmorzar demà, o potser si, però tan és. Però començo a donar l'abast. Entro a casa i crec que sé on va cada cosa.
1 comentari:
és dolenta la por...fa perdre't experiències...
Publica un comentari a l'entrada