El barça guanya dos a zero. De moment.

Una manera més de copsar que res s'atura. La natura segueix el seu ordre. Però són molts els que no creuen en una llei natural que ens mogui. No és innat aquest anar fent.. dieu. Però alguna cosa ens fa repetir els mateixos gestos, dic. Un número de telèfon. Els primers versos del poema. Un dit embenat, altre cop pel mateix motiu. És una costum ja? Canviar d'idioma. Segons les possibilitats; ampliar-nos. Pensar en com fer que una paret d'estucat verda s'adeqüi al disseny del meu interior. Com no repetir la lletra d'aquella cançó... que deus estar sentint a quilòmetres d'aquí, i jo no hi sóc. Com no ser jo i no perdre'm? I davant mateix un munt de possibilitats. Allargar el COS a l'impossible... somriure a les evidències. Amb elles em faré un vestit de flors. Sóc jo.

I ja puc tornar a casa, de nit, a peu..