em sento en una tarda privilegiada se'm han obert imatges figures finestres que han tardat quatre anys a aparèixer tot i que ja intuïa i potser esperes que sigui avui quan vingui i la tarda aquesta també té regust a primera i no vindré no em trobaràs perquè com aquella primera tarda em sembla precipitat i no vull que es noti que em moro per... i menjo molt m'ho menjo tot no deixo de necessitar més i més enrgia per arribar a tot se'm estressa el cogito ric de les bromes d'ahir de per fi trobar això que en quatre anys m'ha faltat i et dic que si que em sento una principiant en tot en tot tot tot i podria tornar a començar si volguèssis perquè hi estic tornant i faig koales continuament que no elefants tot és tant fàcil de cop per no haver tingut esperança per haver-me vist morta per acceptar que no hi ha sortida de cop visc
1 comentari:
m'agrada molt i molt i molt aquest estil així tot seguit i sense punts no i sense res que el talli sense res que l'aturi que només cada paraula té ganes de mirar endavant i de avançar i avançar i avançar fins a sortir-se del requadre marcat per aquest requadres que marquen el text i se surt i va més enllà i sembla gairebé que respiri
Publica un comentari a l'entrada