"-.Només quan estava borratxa era meva, Matthew, quan havia perdut el sentit. Això és el terrible, que per fi era meva, però només quan estava totalment borratxa. Jo mai no havia cregut que la vida fos el que era, no obstant això, que no ho cregués demostra que en mi hi ha alguna cosa que no rutlla. Jo la veia com una nena alta, que ha crescut molt de pressa i els vestits se li han quedat petits, i camina però necessita ajuda i seguretat; perquè estava dins el seu malson.Vaig tractar de ficar-m'hi i salvar-la, però era com una ombra dins el seu somni que no aconseguia arribar-hi a temps, com el crit del que dorm no té eco, jo era l’eco intentant contestar; ella era com una nova ombra que caminava perillosament arran de la cortina exterior, i jo em tornava boja perquè estaba desperta, i ho veía, i no podía arribar-hi, incapaç de treure la gent d’allí; i l’ombra es movia, gairabé sense caminar, amb cara de santa i d’idiota."

Djuna Barnes, El bosc de la nit, 1936