calor i txarango

"Un petó de licor, una tarda vora el foc, cerca l'essència de l'amor..vull la lluna dins el llit. Són aquests ulls marró clar que em tornen boig..desperto de nou i sóc allà. De totes les estrelles vull estar amb tu. Bon dia, i un llum seré, amb un petó matiner..potser la única sensació, recordo aquella olor tan dolç i a poc a poc fent-nos l'amor.. i vola amunt i molt amunt, jo sempre seré amb tu..desperto de nou i sóc allà. Ets tot allò que em porta a mi, inclus la mort, i em fa més fort, vull ser un camí..cada passa que camino l'he farcit de nous balls, he caigut a terra i m'he aixecat, he caminat descalça quan cremava l'asfalt, hi ha onades que m'han tombat, ones que mai haurien pogut tocar-me..he perdut el tren, m'han caigut els somnis de les mans, el més sensat no és urgent. Deixa que plorin els teus ulls, tu sempre dius que s'atrauen. Tu que rius tant, perdona't, deixa't cuidar...recordo nits impressionants. Dins meu crida una veu rebel...obre la nit, obre la mar. Sona un vals, mentre trafico el meu enyor..que duc als ulls mal temps i fred, que l'he somiat amb tu..un viatge llarg. Fugir amb tu..de matinada.. Tot m'ho endut, s'han apagat mil i una nits rere l'aigua clara. Tinc un món entre les mans aquesta nit per regalar-te. I tu tens..tota la màgia. I cada dia s'adorm, com si aquell fos el darrer. Asseguda a la font, sota l'ombra dels arbres, ja m'esperaves..amb un vestit de flors...de tan en tan, era Barcelona, com mig primavera. Te'n vas de la ciutat, m'ho han dit, ja ho sé, però abaixant el cap,em dius, avui fem com si res, i en un segon i dos i tres, tot va a parar, tot va a desfer-se...quan un petó sense permís va tallar la conversa. Saltimbanquis. Somiadores. Equilibristes. Mims. Viatgeres. Vaig estar temptant la sort, mesurant les paraules, vaig flotant entremig dels records, i flotant, buscant el paradis, retallant les distàncies que em transporten a un món indecís, però jo mai, mai mai, seré feliç com ho he estat aquesta nit. Vaig flirtejant amb la por, navegant entre dubtes, vaig somiant amb la teva escalfor, i somiant que tu remes amb mi, fins que aquella incertesa es fon quan se'ns creuen camins. I diga'm si tu te'n vas, la vida balla descalça. Et respiro molt molt fort. Ara no crec en la sort. Els teus ulls de colors de tardor ara em diuen que no."