"la llengua és l'aire humanament organitzat"

Un article al diari. Una invitació entre línies a gaudir d’algun sentit abandonat. La búsqueda i l’espera, i la companyia perfecte. So. El so. Els sons. Excés de sons. Buidor. I el context. Tot és perfecte quan ens sorprenen. Tot és d’un color viu quan ens col·loquen davant dels nassos allò que no havíem imaginat. I la gent seguia passejant sense saber que allà dins algú els escoltava espieta però mai se’n rebel·laria el rostre. L’identitat d’una veu. La propietat d’un so. El vertigen que la paraula pot provocar. I la ment oberta a qualsevol estímul. Que provoca tranquil·litat, el silenci d’una discoteca...o les màquines talant arbres d’un paisatge idíl·lic..?

Màquina d'aire, fins fa poc, una exposició a la rambla.