Segurament l’Àfrica ets tu,
una mica salvatge
i un xic paradisíaca.
I tota l’aparença d’una lleona.
El misteri solcant-te la pell,
i la intenció de tornar a somriure.
Avui l’Àfrica ets tu...
...i des d’aquí també camino amb tu.
una mica salvatge
i un xic paradisíaca.
I tota l’aparença d’una lleona.
El misteri solcant-te la pell,
i la intenció de tornar a somriure.
Avui l’Àfrica ets tu...
...i des d’aquí també camino amb tu.
2 comentaris:
Un poema molt optimiste i original, escrit amb el cor.
Que tot els dies tingues un Africa que camine amb tu.
És molt bonic, m'agrada molt.
Un B7
Zakaj pa ne:)
Publica un comentari a l'entrada